La gestió del turisme sostenible requereix espais de diàleg on administració, sector econòmic, entitats i ciutadania puguin compartir visions i construir respostes als reptes de la destinació. Barcelona treballa en aquesta direcció a través del Consell de Turisme i Ciutat (CTiC), un òrgan consultiu que enguany celebra deu anys consolidat com una peça clau del model de governança turística de la ciutat.

Coincidint amb aquesta fita, un estudi elaborat per la Càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT de la Universitat de Barcelona situa la capital catalana entre els models més avançats en governança participativa aplicada al turisme. La recerca compara diferents ciutats de l'Estat i d'Europa i conclou que el model barceloní destaca per la solidesa de la seva estructura institucional i per la capacitat d'integrar una gran diversitat d'agents en la presa de decisions.

Deu anys construint consensos

Des de la seva creació, el Consell de Turisme i Ciutat ha esdevingut un espai estable de debat sobre el present i el futur del turisme a Barcelona. En aquesta dècada ha reunit un centenar d'entitats i més de 500 participants diferents en plenaris, comissions i grups de treball, acumulant més de 7.500 hores de debat i impulsant nombroses recomanacions per orientar les polítiques públiques en matèria turística.

Aquest treball compartit ha contribuït a consolidar una manera d'entendre la gestió del turisme basada en la participació, la corresponsabilitat i la recerca de consensos entre els diferents actors implicats.

Una governança per afrontar els nous reptes del turisme

En un context en què el turisme té un impacte creixent sobre les ciutats i els seus residents, la governança participativa esdevé una eina essencial per garantir un desenvolupament equilibrat de l'activitat turística.

En la sessió plenària commemorativa de l’aniversari del CTiC, celebrada el passat 8 de juliol, el tinent d'alcaldia d'Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, va destacar la vigència del Consell per abordar els reptes que planteja l'activitat turística. "El turisme ha guanyat pes en l'agenda política i mediàtica fins a convertir-se en un tema central de la política pública", va assenyalar, tot remarcant que, malgrat la complexitat del debat, "s'han construït consensos importants al voltant de la necessitat de gestionar".

Valls va reivindicar l'aposta de l'Ajuntament per una gestió del turisme que "no posi en qüestió la qualitat de vida a la ciutat i el dret a quedar-s'hi dels qui hi resideixen". En aquest sentit, el consistori ha impulsat mesures com la regulació de la mobilitat dels autocars turístics amb la implementació de la Zona Bus 4.0, l’ampliació del programa per gestionar els Espais de Gran Afluència o l’increment de l’impost turístic als creuers d’escala.

D'altra banda, la jornada va posar sobre la taula un altre dels grans reptes dels propers anys: disposar de nous indicadors que permetin avaluar el turisme més enllà del nombre d'arribades o de pernoctacions. El comissionat per a la Gestió del Turisme Sostenible, José Antonio Donaire, ja treballa en la definició de criteris per mesurar amb més precisió els efectes socials, econòmics i ambientals de l'activitat turística i facilitin una presa de decisions més informada.

Un model en evolució

L'estudi de la Universitat de Barcelona també assenyala que, malgrat la solidesa del model, existeix marge per continuar evolucionant. Entre els reptes identificats hi ha reforçar la transversalitat de la participació, incrementar la capacitat d'incidència en les polítiques públiques i fer més àgils els processos de treball.

Aquestes conclusions reforcen la importància de continuar impulsant espais de participació que permetin construir un model turístic més sostenible, resilient i compartit. La governança participativa no només contribueix a millorar la presa de decisions, sinó que també afavoreix una gestió més transparent, equilibrada i adaptada a les necessitats del territori i de les persones que hi viuen.