Amb l’arribada de la Copa Amèrica a la ciutat, aquesta escola s’ha convertit en clau per difondre l’ètica de l’esdeveniment a les noves generacions.
I és que aquesta competició nàutica, que començarà l’agost de l’any 2024, té la sostenibilitat com a eix central de la seva estratègia, i s’alinea amb l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides.
Per això, fomenta un seguit de bones pràctiques que, des de l’Escola Port, ja fa anys que estan promovent en el sector nàutic. Per començar, l’aprovisionament conscient; l’optimització dels materials que s’empren durant la navegació per minimitzar la generació de residus.
L’objectiu és combatre la contaminació marina, evitant que aquesta brossa arribi a l’aigua. En aquest sentit, hi té un paper important també el control de combustibles, productes de neteja, cremes solars, i altres compostos no biodegradables, com ara pesticides, microplàstics, olis, bateries, etc. I també de les aigües grises, que no poden descarregar-se a la rodalia de ports, marines o llocs molt concorreguts, ja que, encara que aquestes són biodegradables, en estar en concentracions elevades generen olors i poden constituir riscos per a la salut de les persones i els ecosistemes marins.
Conservació de la biodiversitat
Un altre dels punts fonamentals on tant l’Escola Port com la Copa Amèrica posen èmfasi és en el respecte a la fauna marina. Per això, duen a terme una important tasca de sensibilització que vol alertar els navegants per evitar que s’apropin gaire a la fauna o que extreguin de l'entorn aquàtic components que són fonamentals per al funcionament dels ecosistemes marins.
A més a més, ambdues entitats promouen l’estudi de les característiques de les zones que visiten, especialment si estan catalogades com a zones de conservació, com la xarxa Natura 2000.
En aquests i d’altres espais sensibles, posen el focus en l’anomenat fondeig responsable, que té per objectiu ser curosos en les pràctiques de navegació per no destruir ecosistemes marins, com els que es generen al voltant de la posidònia en fer servir l'àncora en cales prístines.
D’altra banda, no tan sols s’insisteix en la prohibició, sinó que hi ha recomanacions que l’Escola Port du a terme en positiu. És el cas de la promoció de combustibles renovables i de l’eficiència energètica, ja que cal procurar que combustibles dels sistemes de propulsió siguin eficients i d'origen renovable: solar, eòlica i hidràulica. Això, a més de permetre'ls ser autosuficients en navegacions llargues, fa que no emetin gasos amb efecte d’hivernacle i els estalvia consumir l'energia de ports i marines.
I no només això, sinó que tota aquesta estratègia de sostenibilitat se centra en la promoció del teixit local, involucrant-se per conèixer, triar i contribuir amb aquells àmbits i organitzacions que ja treballen per la sostenibilitat en l'àmbit de la nàutica, siguin empreses, escoles, clubs, marines, ports o regions.
Això inclou, a més, l’aposta pel consum de productes i serveis d'empreses amb impacte positiu. De fet, l’Escola Port, es planteja com, més enllà de les seves bones accions, s’ha de preguntar com contribueixen a la sostenibilitat aquelles empreses i organitzacions amb què es relacionem per dur a terme la seva activitat;les drassanes que produeixen les embarcacions, les empreses de lloguer i xàrter, els clubs, escoles de navegació, així com les marines i ports que visiten. D’aquesta manera, es pot crear un cercle virtuós que anirà fent créixer a poc a poc la sostenibilitat en aquest àmbit.
