Aquesta llegendari teatre d’òpera barceloni obre les portes a persones de tota mena perquè la música estigui a l’abast de tothom. Sota el nom de Liceu Apropa, duu a terme accions per fer del teatre un espai inclusiu i accessible, on la participació i la cocreació hi tinguin un paper decisiu.
Ja fa més de vint anys, els responsables del Liceu van decidir ser pioners i apropar-se al col·lectiu de persones amb diversitat funcional. Per posar-ho en marxa, van fer una auditoria per conèixer els seus punts de millora i es van posar a treballar.
Per això, avui, al Liceu es pot gaudir de sessions amb audiodescripció per a persones amb discapacitat visual, on, des d’una cabina tècnica, es locuta com és l’escenografia, el vestuari o la direcció d’escena, amb la novetat, enguany, que el servei s’ofereix des d’una aplicació mòbil.
A més a més, compta també amb un sistema de sobretitulació davant de l’escenari per seguir el text cantat a l’òpera en català, castellà i anglès, i en moltes de les butaques, es pot gaudir de la subtitulació de l’obra a través d’una pantalla individual.
D’altra banda, la sala està equipada amb un bucle magnètic que afavoreix la recepció a les persones amb limitacions auditives. Es tracta d’un cablejat que passa sota les butaques i que millora l’escolta a qui porta audiòfon o implant coclear oferint la música augmentada i sense reverberacions, fet que facilita la rebuda del so i del cant sense interferències.
Les persones amb discapacitat física que presenten problemes de mobilitat també tenen una zona especial a la sala amb 16 places reservades. A més, gaudiran d’un gran descompte de fins al 80% i, si necessiten acompanyant, aquest podrà entrar gratuïtament.
Accessibilitat en tots els aspectes
La preocupació per arribar al màxim de gent és tal que, al Liceu, van implantar l’accessibilitat cognitiva dels materials informatius; primer amb la senyalística de la sala, seguint els criteris internacionals de lectura fàcil tenint en compte forma i contingut: contrast, mida, lletres de pal sec, etc.
També van fer el mateix amb els resums argumentals. Així, per facilitar la comprensió, eviten salts en el temps, acoten les línies a una determinada llargada i usen hipercontrast i un llenguatge planer sense subordinades.
En aquest sentit, en alguns espectacles, s’han adaptat els resums amb pictogrames i lectura fàcil pensant en el col·lectiu d’infants amb autisme, entenent que, en aquests casos, l’anticipació és clau per oferir un bon servei a les famílies.
També disposen de les anomenades funcions amigues especials per als nens i nenes; sessions més relaxades on toleren els sorolls i deixen actiu un punt de llum. A més a més, ofereixen un espai de relaxació i estimulació sensorial per a quan s’avorreixin les criatures.
La cultura a l’abast de tothom
El Liceu està també adherit al programa ”Apropa Cultura”, una xarxa que connecta més de 100 equipaments culturals i d’oci de tot Catalunya que facilita l’accés a les sales no tan sols a les persones amb diversitat funcional, sinó també a diversos col·lectius vulnerables per raons econòmiques o socials: dones maltractades, persones privades de llibertat i amb problemes d’addiccions o sense llar, per exemple.
Amb entrades a un preu simbòlic, des del 2015 fins a 4.500 persones han pogut gaudir també de la programació del Liceu, una iniciativa que s’ha normalitzat convertint-se en una experiència habitual i que es complementa amb tallers: des de xerrades fins a l’assistència a l’assaig general o visites al servei de sastreria i caracterització.
La gran fita en aquest conjunt d’iniciatives és la posada en marxa d’una gran òpera comunitària “La gata perduda”. Diferents associacions del barri del Raval han participat en la realització de l’obra: un grup coral no professional de més de 100 persones, els Top Manta en el disseny del vestuari, grafiters encarregats de l’escenografia i el cartell en mans de l’Escola Massana amb el suport d’un grup persones amb paràlisi cerebral.
Aquests són alguns dels exemples de vinculació de l’entitat amb el barri que, fins i tot, va arribar a desenvolupar els àudios de l’obra en urdú, bengalí, àrab o tagal per arribar a comunitats molt allunyades de la nostra realitat cultural.
Tot aquest ventall d’iniciatives és una mostra de com la cultura pot ser accessible per a tothom si hi ha esforç i un gran equip que ho faci possible.
