ENTREBOSC (Castellfollit de Foix, Bages)
Ferran, Enric i Violeta. Tres germans de la família Forn impulsen el projecte Entrebosc al Mas Pubill del Bages, una finca on fa gairebé dos segles s’havia abandonat la producció de vi i que ara s’està recuperant gràcies a l’empenta d’una generació que mira al passat per construir-se el futur.
Enric, viticultor; Ferran, encarregat de màrqueting; i Violeta, acabada de titular a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya. Poc s’ho pensaven aquests tres germans que els jocs infantils donarien pas a un veritable projecte de vida. I no un de qualsevol; sinó una iniciativa vinculada a la memòria històrica de la mateixa masia familiar. Entrebosc és un projecte que enllaça amb el llegat cultural de la Vall de Grevalosa, paisatge muntanyós situat al bell mig de Catalunya ple de vestigis de la memòria del vi.
Tecnologia del 1800 combinada amb realitat immersiva
D’entrada, Ferran ja aclareix que Entrebosc no està situat en una gran finca. “No som de grans produccions. El valor afegit, el que ens diferencia, són les construccions de pedra seca: les cabanes de pastor i els quatre grans cups on elaboraven el vi a mitjan segle XIX”. I és que aquesta troballa és la que va motivar, en gran part, el caràcter d’aquest projecte; les enormes tines utilitzades ancestralment per a la producció vitivinícola que van convertir-se en dipòsits de gra i després van caure en l’oblit.
“Els cups són les antigues tines, de mitjan 1850, uns grans recipients on s’elaborava el vi. Ens va molt bé per ensenyar a la gent d’una manera molt gràfica el volum de vi que es feia abans”, explica el Ferran. Per facilitar aquesta tasca pedagògica s’han restaurat i museïtzat utilitzant tecnologia immersiva mínimament invasiva.
La recuperació del patrimoni d’aquest indret s’emmarca en l’aposta d’Entrebosc per la producció responsable de vins ecològics de qualitat, amb tirades molt limitades. Un rendiment que es pot considerar baix i el converteixen un dels cellers més petits de la denominació d’origen Pla del Bages. Tal com diu el Ferran: “es tracta de cuidar la matèria primera i que el celler expressi la seva personalitat. Són vins molt lligats al terreny on estan plantats els ceps: un reflex del paisatge que l’envolta“.
En aquest cas, es tracta d’un bosc mediterrani on les vinyes s’organitzen per feixes. Uns bancals situats a una altitud considerable que, en un context de canvi climàtic, suposen una aposta de futur per la vinya de muntanya. “Està a 650 metres d’altitud, el vi madura més a poc a poc i anem a veremar a finals de setembre i principis d’octubre”, puntualitza.
Per treure el màxim partit de la finca, a més, els germans multipliquen les iniciatives, com ara els esdeveniments responsables amb l’entorn, una tasca que els sembla molt gratificant. “Cada persona que ve és diferent i tens una experiència nova amb cada client”, explica la Violeta. Tot amb la idea d’assegurar la viabilitat del projecte. "La idea és viure del vi”, insisteix el Ferran.
Aquest esforç per crear un celler responsable amb el patrimoni i amb l’entorn comença a rebre les seves recompenses: la Guia de Vins del diari La Vanguardia els va guardonar amb el Premi Joves Promeses 2022. Un reconeixement que els augura un molt bon futur; impulsats per la força d’aquesta nova generació Forn que, ara, ja ha incorporat a un nou membre: Maricel, la quarta germana; a qui el vi que corre per les venes familiars ja ha picat també la curiositat.
Entre tots faran evolucionar aquestes majestuoses vinyes ecològiques tan lligades al patrimoni històric, engegant nous projectes que posin en valor la finca, com la restauració del molí fariner de 1755, la posada en marxa del dipòsit i el condicionament de la resclosa, un recinte on els pagesos emmagatzemaven l’aigua. “Estem fent funcional un espai que és històric. No només per ensenyar-lo sinó també per a fer-lo servir com a part de l’explotació”, diu el Ferran.
“Tenim l’obligació moral de preservar l’entorn i millorar la biodiversitat d’aquest. Els nostres avantpassats fa generacions que ho feien, i doncs, per què nosaltres no?”, proclamen els germans.
