Els sistemes d’aprovisionament d’aliments resilients en l’àmbit local són l’única garantia per continuar menjant productes de qualitat. Aquesta és la premissa de Slow Food Barcelona, entitat nascuda a Itàlia a mitjans dels anys vuitanta, que s’ha convertit en un estàndard del moviment mundial que defensa la sobirania alimentària.
L’origen de Slow Food es troba en una societat gastronòmica romana que va posar-se en peu de guerra quan van voler obrir un restaurant de fast food a la piazza di Spagna. Ara, gairebé dues dècades després, s’ha convertit en un moviment de base amb seus a tot el món; com a Barcelona, on l’entitat ha arrelat amb força.
Un dels seus projectes més representatius és l’Arca de Gust. Es tracta d’un recull d’aliments tradicionals que en algun moment han estat en risc d’extinció, però que s’han aconseguit salvar gràcies a l’aposta dels productors: mongeta del ganxet, malvasia de Sitges, espigall del Garraf, tomàquet mandó de Collserola i molts d’altres.
El secret per preservar tots aquests productes ha estat la implicació de pagesos i xefs, una aliança amb la restauració responsable, que ha fet d’altaveu per aquests productes perquè guanyen en personalitat i originalitat al moment de fer la seva carta. Al mateix temps, beneficien a la pagesia que, en fels xefs, acaba tenint una caixa de ressonància que fa difusió d’aquestes varietats.
Aliments amb personalitat
Tot això es fa amb l’objectiu de lluitar contra el monocultiu i la sobreexplotació que abusa dels pesticides. La diversitat de varietats que promou Slow Food l’exemplifiquen amb les pomes Biolord del Solsonès, un tipus de poma de muntanya petita i lletja, amb puntets derivats de la mateixa lluita natural de la planta contra els paràsits, que han aconseguit tenir sortida gràcies al fet que els pagesos s’han cooperativitzat.
A més a més, participen del Mercat de la Terra, un dels altres grans projectes de Slow Food Barcelona que, el 2025, complirà una dècada. La fira de productors locals té lloc cada dissabte a les Tres Xemeneies i consta d’una vintena de paradistes que ofereixen aliments km 0 a preus molt raonables.
I no només dona sortida al producte local sinó que lluita perquè els punts de venda de la pagesia familiar siguin reconeguts amb una normativa pròpia, diferents dels mercats municipals, que contempli la fragilitat dels productes ecològics.
Aquestes reivindicacions es duen a terme d’una manera lúdica, amb calçotades, carxofades i barbacoes. Es tracta d’un espai de convivència que s’ha convertit en una referència per la vida del barri i que vol atraure també a turistes i al veïnat provinent d’altres contrades.
Finalment, la tercera gran iniciativa de l’entitat és la Barcelona Slow Food Guide; guia que dona a conèixer a visitants i locals un centenar d’establiments de la ciutat que aposten pels aliments km 0. Pokes, brunch, pizzeries, cuina tradicional... tota mena de restaurants que comparteixen una visió comuna: aposten per la sostenibilitat tant en l’àmbit de producte local com de tenir cura del personal.
En definitiva, el Slow Food Barcelona és una antena local d’un moviment global que, treballant enxarxats amb altres entitats, ha impulsat la sobirania alimentària. Perquè es pot aconseguir la manera de ser ecològic i, alhora, competitiu i modern.
