Continuar una tradició que està a punt d’acabar-se. Aquesta va ser motivació de Maria Costa per recuperar l’antic ofici de l’escairador, el moliner que treu la pell dels cereals; una activitat gairebé perduda el Berguedà, però que encara conservava el seu pare.
Dit i fet. D’una vida centrada en la realització i producció audiovisual i museogràfica, on ha treballat disset anys, la Maria va decidir embarcar-se en aquest projecte de preservació del patrimoni.
“Vivia a Barcelona, però cada vegada estava més en contacte amb el Berguedà”, explica. Després d’un temps de transició treballant en una empresa de projectes culturals del Bages, per fi va fer el canvi definitiu.
“El que em va empènyer a prendre aquesta decisió va ser que el pare no ho volia deixar de fer”, recorda. I és que la seva era de les poques famílies que encara feien funcionar un molí de pedra tradicional a la comarca.
“Quedaven tres o quatre molins en ús, però era anecdòtic. Eren avis qui ho portaven”. Aquesta afició que l’avi feia com a jubilat havia sembrat la llavor de la tradició en la Maria.
“Mai et planteges que això s’acabi”, explica, “ho teníem molt interioritzat a casa”. El lligam emocional amb aquesta activitat i el fet que hi havia una certa demanda en l’àmbit local que no era coberta per prou productors van ser els factors que van impulsar el projecte.
Un ofici perdut, patrimoni de la comarca
L’Escairador va néixer a finals de l’any 2017 per preservar varietats de cereals tradicionals i també l’ofici de moliner escairador. És una iniciativa que està estretament lligada amb la recuperació del patrimoni.
“El pare havia restaurat un molí de pedra del segle XIX”, explica. “I no volíem tornar a parar unes pedres que havien costat tant de recuperar. Ens sabia greu que es perdés”.
I és que, tal com relata la Maria, el Berguedà és una comarca plena de “cadàvers industrials”. “Després d’un segle XX esplendorós, a mitjan 90 es va tancar tot”. Aquesta decadència ha tingut una influència directa en les poques oportunitats laborals de què disposa la gent de la comarca, a qui no queda altre remei que marxar fora per guanyar-se la vida.
“La gent de la nostra generació ens estimem molt el territori, però tots ens buscàvem la vida fora de la comarca”, lamenta. “Per militància, això ho hem d’intentar revertir. No podem esperar que ho faci algú altre”.
Aquest activisme en favor del territori es percep en la manera com s’ha bastit el projecte de l’Escairador, que ha apostat per recuperar l’activitat molinera en un espai rural tradicional, una finca agrícola que era d’autoconsum i una antiga granja que estava en desús.
“Hauria estat més fàcil anar a una nau industrial”, reconeix la Maria. Però amb un optimisme indestructible parla de reptes i no de problemes. “Logísticament, té molts reptes, com treballar la terra perquè no es converteixi una selva”, s’enorgulleix. “Però també és molt agraït veure només camp i bosc des de la finestra de l’obrador”.
La feina de l’Escairador ja comença a donar els seus fruits amb la recuperació de varietats de cereals tradicionals que estaven en perill d’extinció. “Tenim un blat de moro que només es troba al Berguedà que s’ha de fer en un molí de pedra, ja que, tradicionalment, es menja com una crispeta a l‘escudella”.
Les fites que ha aconseguit ja han estat guardonades oficialment amb el premi PITA 2020, en la categoria de Jove Emprenedor Innovador, per recuperar i preservar varietats tradicionals de cereals i la molineria artesanal, un reconeixement a la feinada que du a terme la Maria.
“Hi ha dies que t’estires els cabells, però val la pena”, explica. “Hem sacrificat guany econòmic, però emocionalment ens aporta molt”. Militància i romanticisme per recuperar espais a la comarca i donar oportunitats a les noves generacions.
